Bona nit des de París, la ciutat de la llum.
Fa uns quants mesos que hi visc, i fins avui no m'havia assegut a escriure sobre aquesta experiència.
París és... moltíssimes coses. Enorme, contaminada, variable, caríssima, preciosa, esgotadora, sorprenent, carregosa, viva... I podria continuar definint-la tota la nit sense acabar de sortir-me'n. Definitivament, la ciutat em desperta sentiments molt contradictoris.
D'una banda, és un lloc molt interessant, ple de vida i de gent de tots els racons de món, com els llocs que m'agraden a mi. Sempre hi ha coses a fer i no t'hi avorreixes mai.
De l'altra, és una ciutat difícil i estressant. S'ha de fer burocràcia per tot, els tràmits són molt lents i la qualitat de vida és més aviat baixa (com a mínim pels qui, com jo, són becaris i tenen sous baixos). Es paga un dineral per viure en espais minúsculs. Amb els diners que pago aquí per 13 metres quadrats en un setè sense ascensor i amb bany compartit podria llogar un pis sencer a Barcelona, i un pis grandet a Rubí. Però bé, som a la ciutat del glamour i el metre quadrat es paga ben car.
Jo no vaig triar de viure a París, sinó que la feina em va triar a mi perquè hi anés. I estic aprenent moltes coses, com ara a tenir una paciència infinita amb tot, però sempre amb aquesta relació d'amor-odi.
A partir d'avui m'he proposat d'anar escrivint per il·lustrar una mica més aquesta nova vida a França i comunicar totes les coses que com a catalana em poden cridar l'atenció i semblar curioses i interessants per transmetre-les.
Finalment, perquè entengueu d'on ve el nom de ciutat de la llum, us deixo amb la imatge d'una posta de sol preciosa des del meu setè sense ascensor (val a dir que la vista val molt la pena):
