No beure - un problema social o un problema de la societat?

Fa gairebé mig any que no bec. En el meu cas, per problemes digestius, però tinc amistats que no beuen simplement perquè no els agrada o perquè no els ve de gust.
Quin és el problema? El meu, digestiu.
Però sembla que també hagi de ser un problema social.

Si no beus en una taula on tothom demana cervesa, les mirades es posen sobre el teu got d'infusió quan brindes o quan te'l porten. Mirades de sorpresa, d'interrogació. Tu no vols una cervesa? Amb incredulitat.

I cada vegada, la mateixa cantarella. Em sembla que la pròxima vegada que em preguntin "I tu per què no beus?" preguntaré "I tu per què beus?" Crec que la resposta també pot ser interessant. I no acceptaré un "perquè m'agrada la cervesa", perquè llavors jo diré "perquè m'agrada el te".

Potser més que un problema social és un problema de la societat. Una societat que ens ha acostumat a seguir uns patrons, a fer unes coses que etiqueta com a "normals" i, si en surts, quedes fora de la normalitat. És més divertit tenir ressaca que gaudir d'una bona conversa que recordes a la perfecció perquè no has begut ni una gota? Crec que això ho hauríem de discutir.

No nego que una bona copa o cervesa no vingui de gust, però també penso que hauria de poder ser normal no beure sense que la gent et pregunti per què. Encara vivim en una societat plena de patrons i esquemes... que haurien d'anar-se difuminant.

Normandia - paisatges espectaculars i turisme històric

A poques hores de París i de Brussel·les hi trobem Normandia, una regió de França amb paisatges espectaculars i riquíssima en història.

Un dels llocs poc coneguts pels catalans que recomano visitar és Étretat. Poblet de costa molt animat a l'estiu, té uns paisatges espectaculars, dominats per uns imponents penya-segats que ofereixen una vista fantàstica de les roques que els formen i les platges de pedres que els queden als peus.

La roca més famosa d'aquests penya-segats és la de l'elefant; tot seguit veureu el perquè d'aquest nom:

Un cop fet el recorregut dels penya-segats i de les platges, es pot descansar menjant una de les especialitats del territori, com els musclos o les "galette" (similar a les crêpes però fetes amb farina de sarraí i sense llet, ideal per als intolerants a la lactosa i al gluten).

Normandia, a més, té molts altres llocs interessants per veure, com les ciutats de Rouen (on va morir Joana d'Arc) o Caen (on hi ha el memorial del desembarcament de Normandia).

No obstant això, avui em vull centrar en els paisatges de Normandia, i per això acabaré parlant de les platges del desembarcament.

En plena Segona Guerra Mundial, els Aliats van dur a terme una jugada clau i molt arriscada: l'Operació Overlord. Van desembarcar tropes i material militar en 5 platges, que van rebre noms en clau: Utah, Omaha, Gold, Juno i Sword. L'operació va ser tot un èxit, i els Aliats van aconseguir una victòria decisiva per al desenllaç de la guerra.

Avui en dia, es poden visitar aquestes platges, i encara es veuen restes dels ports artificials creats especialment per a l'operació. El blau turquesa pur del mar embolcalla la vista, distreta pel relleu escarpat típic de la regió i per les fotografies històriques disposades a dalt dels penya-segats, i a l'ambient es respira el patiment i la lluita de milers d'homes que van lluitar per la llibertat.

En definitiva, si sou amants dels paisatges que deixen sense alè i del turisme històric, Normandia és un destí molt recomanable.

Brussel·les, capital europea però molt més

I ara he tornat a canviar de país i visc a Brussel·les fa uns quants mesos.

No només és la capital d'Europa, sinó que és molt més:

Brussel·les és vida i multiculturalitat en estat pur. Cada barri és com una petita ciutat, amb la seva essència i, fins i tot, el seu propi ajuntament!

Brussel·les són les cerveses, la xocolata, els musclos, els gofres, les patates fregides (invent belga!), els còmics, els festivals, els carrers amb empedrats que se surten, les escombraries per terra, els cartells en neerlandès i francès. Els petits bars amagats, acollidors per passar-hi llargues tardes d'hivern.

I enmig de tot aquest caos, tot d'europeus que intenten aixecar el seu projecte d'una Europa ferma i unida. Potser la capital Europea és una petita mostra del caos de tota la Unió.  I potser per això és tan atractiva...

Ara bé, si veniu a visitar la meva Brussel·les estimada... porteu paraigües o, encara millor, impermeable. Plou molt, i amb vent!!