Fa gairebé mig any que no bec. En el meu cas, per problemes digestius, però tinc amistats que no beuen simplement perquè no els agrada o perquè no els ve de gust.
Quin és el problema? El meu, digestiu.
Però sembla que també hagi de ser un problema social.
Si no beus en una taula on tothom demana cervesa, les mirades es posen sobre el teu got d'infusió quan brindes o quan te'l porten. Mirades de sorpresa, d'interrogació. Tu no vols una cervesa? Amb incredulitat.
I cada vegada, la mateixa cantarella. Em sembla que la pròxima vegada que em preguntin "I tu per què no beus?" preguntaré "I tu per què beus?" Crec que la resposta també pot ser interessant. I no acceptaré un "perquè m'agrada la cervesa", perquè llavors jo diré "perquè m'agrada el te".
Potser més que un problema social és un problema de la societat. Una societat que ens ha acostumat a seguir uns patrons, a fer unes coses que etiqueta com a "normals" i, si en surts, quedes fora de la normalitat. És més divertit tenir ressaca que gaudir d'una bona conversa que recordes a la perfecció perquè no has begut ni una gota? Crec que això ho hauríem de discutir.
No nego que una bona copa o cervesa no vingui de gust, però també penso que hauria de poder ser normal no beure sense que la gent et pregunti per què. Encara vivim en una societat plena de patrons i esquemes... que haurien d'anar-se difuminant.
