Cap a les petites iniciatives poderoses

Fa un temps que sentia que m'havia d'encaminar cap a una altra via de l'univers dels blogs, i així ho he fet: tiro endavant un nou projecte, 'Petites iniciatives poderoses', que espero que pugui aportar un petit gra de sorra a la voluntat de milers d'altres persones de fer d'aquest món un lloc més just i digne.

Si em voleu seguir llegint, em trobareu aquí.

Una abraçada i fins aviat!

Boscos de tardor a Berlín

A la tardor, els boscos dels voltants de Berlín s'omplen de colors ataronjats i vermellosos, recordant-nos que l'hivern s'acosta.
Els dies són més curts i sovint són grisos, donant-li a l'ambient un caire nostàlgic i melancòlic.
La millor manera de passar aquesta nostàlgia és endinsant-se en aquesta natura espectacular, a peu o en bicicleta. Berlín és una ciutat molt plana i permet desplaçar-se en bicicleta sense cap mena de problema, a més d'estar absolutament adaptada per a aquest mitjà de transport.
Així, si mai aneu a Berlín a la tardor, us recomano que feu una volta per Grünewald, un bosc immens al sud-oest de la ciutat, o per Köpenick, un altre bosc molt extens al sud-est. En la majoria de llacs es poden llogar barquetes o caiacs, així que podeu completar el passeig amb una divertida activitat aquàtica.

L'univers del traductor/escriptor autònom

Fa uns mesos que finalment m'he enlairat del tot com a traductora i redactora de continguts autònoma.
Després de treballar durant més d'un any en plantilla per a una editorial belga i després de seguir col·laborant amb ells gairebé a temps complet durant 6 mesos, he acabat fent el salt al desconegut i a vegades vertiginós món dels autònoms.

Fins ara, després de 2 mesos de buscar projectes enviant més de 40 candidatures, he trobat poques respostes. Tot i això, algunes d'elles han estat ben positives i m'han animat a seguir endavant. Encara que no em proposin feina immediata, poden ser els inicis d'interessants col·laboracions futures.

Alguns dels consells que donaria a tots els que busqueu arrencar com a autònoms, que m'han servit molt i que espero seguir fent servir, són:

1- No us desanimeu. És normal que els principis siguin durs, cal seguir insistint dia rere dia i acabaran sortint coses.

2- Feu-vos una planificació per trobar feina. En el meu cas, he fet un excel on vaig apuntant idees de llocs on demanar feina i també on faig una llista de tots els llocs on he enviat candidatures.

3- Prepareu una bona carta de presentació i un CV detallat i potent. Si podeu, doneu-li a algú perquè us el llegeixi i us pugui comentar si hi canviaria o destacaria alguna cosa en particular.

4- Sigueu molt optimistes. El pessimisme no ajuda per a res. Tota prova que feu us servirà per aprendre coses, i tota negociació també.

5- Busqueu sempre referències de les empreses que us demanin encàrrecs. Hi ha alguns especialistes a estafar als autònoms, i sempre està bé buscar a internet ressenyes i comentaris sobre la manera de treballar de les empreses, per saber si us pagaran, si són puntuals, fiables, etc.

6- Doneu veus a tothom, familiars, amics, coneguts, antics companys de classe... Els contactes són molt importants i no se sap mai d'on poden venir les feines potencials.

Tot això és el més important que he extret d'aquests mesos buscant projectes. Espero que us sigui d'utilitat i no dubteu a comentar si teniu altres consells.

No beure - un problema social o un problema de la societat?

Fa gairebé mig any que no bec. En el meu cas, per problemes digestius, però tinc amistats que no beuen simplement perquè no els agrada o perquè no els ve de gust.
Quin és el problema? El meu, digestiu.
Però sembla que també hagi de ser un problema social.

Si no beus en una taula on tothom demana cervesa, les mirades es posen sobre el teu got d'infusió quan brindes o quan te'l porten. Mirades de sorpresa, d'interrogació. Tu no vols una cervesa? Amb incredulitat.

I cada vegada, la mateixa cantarella. Em sembla que la pròxima vegada que em preguntin "I tu per què no beus?" preguntaré "I tu per què beus?" Crec que la resposta també pot ser interessant. I no acceptaré un "perquè m'agrada la cervesa", perquè llavors jo diré "perquè m'agrada el te".

Potser més que un problema social és un problema de la societat. Una societat que ens ha acostumat a seguir uns patrons, a fer unes coses que etiqueta com a "normals" i, si en surts, quedes fora de la normalitat. És més divertit tenir ressaca que gaudir d'una bona conversa que recordes a la perfecció perquè no has begut ni una gota? Crec que això ho hauríem de discutir.

No nego que una bona copa o cervesa no vingui de gust, però també penso que hauria de poder ser normal no beure sense que la gent et pregunti per què. Encara vivim en una societat plena de patrons i esquemes... que haurien d'anar-se difuminant.

Normandia - paisatges espectaculars i turisme històric

A poques hores de París i de Brussel·les hi trobem Normandia, una regió de França amb paisatges espectaculars i riquíssima en història.

Un dels llocs poc coneguts pels catalans que recomano visitar és Étretat. Poblet de costa molt animat a l'estiu, té uns paisatges espectaculars, dominats per uns imponents penya-segats que ofereixen una vista fantàstica de les roques que els formen i les platges de pedres que els queden als peus.

La roca més famosa d'aquests penya-segats és la de l'elefant; tot seguit veureu el perquè d'aquest nom:

Un cop fet el recorregut dels penya-segats i de les platges, es pot descansar menjant una de les especialitats del territori, com els musclos o les "galette" (similar a les crêpes però fetes amb farina de sarraí i sense llet, ideal per als intolerants a la lactosa i al gluten).

Normandia, a més, té molts altres llocs interessants per veure, com les ciutats de Rouen (on va morir Joana d'Arc) o Caen (on hi ha el memorial del desembarcament de Normandia).

No obstant això, avui em vull centrar en els paisatges de Normandia, i per això acabaré parlant de les platges del desembarcament.

En plena Segona Guerra Mundial, els Aliats van dur a terme una jugada clau i molt arriscada: l'Operació Overlord. Van desembarcar tropes i material militar en 5 platges, que van rebre noms en clau: Utah, Omaha, Gold, Juno i Sword. L'operació va ser tot un èxit, i els Aliats van aconseguir una victòria decisiva per al desenllaç de la guerra.

Avui en dia, es poden visitar aquestes platges, i encara es veuen restes dels ports artificials creats especialment per a l'operació. El blau turquesa pur del mar embolcalla la vista, distreta pel relleu escarpat típic de la regió i per les fotografies històriques disposades a dalt dels penya-segats, i a l'ambient es respira el patiment i la lluita de milers d'homes que van lluitar per la llibertat.

En definitiva, si sou amants dels paisatges que deixen sense alè i del turisme històric, Normandia és un destí molt recomanable.

Brussel·les, capital europea però molt més

I ara he tornat a canviar de país i visc a Brussel·les fa uns quants mesos.

No només és la capital d'Europa, sinó que és molt més:

Brussel·les és vida i multiculturalitat en estat pur. Cada barri és com una petita ciutat, amb la seva essència i, fins i tot, el seu propi ajuntament!

Brussel·les són les cerveses, la xocolata, els musclos, els gofres, les patates fregides (invent belga!), els còmics, els festivals, els carrers amb empedrats que se surten, les escombraries per terra, els cartells en neerlandès i francès. Els petits bars amagats, acollidors per passar-hi llargues tardes d'hivern.

I enmig de tot aquest caos, tot d'europeus que intenten aixecar el seu projecte d'una Europa ferma i unida. Potser la capital Europea és una petita mostra del caos de tota la Unió.  I potser per això és tan atractiva...

Ara bé, si veniu a visitar la meva Brussel·les estimada... porteu paraigües o, encara millor, impermeable. Plou molt, i amb vent!!

L'odissea parisenca

Bona nit des de París, la ciutat de la llum.

Fa uns quants mesos que hi visc, i fins avui no m'havia assegut a escriure sobre aquesta experiència.

París és... moltíssimes coses. Enorme, contaminada, variable, caríssima, preciosa, esgotadora, sorprenent, carregosa, viva... I podria continuar definint-la tota la nit sense acabar de sortir-me'n. Definitivament, la ciutat em desperta sentiments molt contradictoris.

D'una banda, és un lloc molt interessant, ple de vida i de gent de tots els racons de món, com els llocs que m'agraden a mi. Sempre hi ha coses a fer i no t'hi avorreixes mai.

De l'altra, és una ciutat difícil i estressant. S'ha de fer burocràcia per tot, els tràmits són molt lents i la qualitat de vida és més aviat baixa (com a mínim pels qui, com jo, són becaris i tenen sous baixos). Es paga un dineral per viure en espais minúsculs. Amb els diners que pago aquí per 13 metres quadrats en un setè sense ascensor i amb bany compartit podria llogar un pis sencer a Barcelona, i un pis grandet a Rubí. Però bé, som a la ciutat del glamour i el metre quadrat es paga ben car.

Jo no vaig triar de viure a París, sinó que la feina em va triar a mi perquè hi anés. I estic aprenent moltes coses, com ara a tenir una paciència infinita amb tot, però sempre amb aquesta relació d'amor-odi.

A partir d'avui m'he proposat d'anar escrivint per il·lustrar una mica més aquesta nova vida a França i comunicar totes les coses que com a catalana em poden cridar l'atenció i semblar curioses i interessants per transmetre-les.

Finalment, perquè entengueu d'on ve el nom de ciutat de la llum, us deixo amb la imatge d'una posta de sol preciosa des del meu setè sense ascensor (val a dir que la vista val molt la pena):