Una manera diferent de viatjar

WWOOFing, el “World-Wide Opportunities on Organic Farms” és una iniciativa de la qual m’havia parlat un amic que en va fer l’estiu passat. Consisteix a passar una temporada, que pot anar de pocs dies fins a un bon grapat de mesos, en una granja ecològica d’algun país que formi part del programa. La llista de països que hi participen és llarga, i la podeu trobar al web “http://wwoofinternational.org/”.

Després de la meva experiència de dues setmanes a Itàlia fent WWOOFing, puc dir que és una manera molt interessant de viatjar, fer turisme rural i aprendre, no només l’idioma del país d’arribada sinó també la manera de viure al camp i de treballar-hi que hi ha en aquell lloc. Com a noia de ciutat, encara que ciutat petita, trobo que em falta contacte amb la natura en el dia a dia, i que el WWOOFing m’ha retornat a un estat d’ànim que només aconsegueixo quan sóc a la muntanya o en pobles ben petitons. Penso que a les ciutats ens caldria viure més envoltats de natura i no perdre-hi el vincle, i que d’ella podem aprendre moltíssimes coses. De fet, en l’educació caldria també fer moltes més sortides i classes a l’aire lliure. Amb el clima privilegiat que tenim a Catalunya es podrien organitzar classes molt interessants, didàctiques i amenes fora de les aules, com fan en països com Noruega (que, casualment, és un dels països del món on més dies de pluja hi ha a l’any), països on el sistema educatiu és molt potent i el fracàs escolar gairebé nul. Penso que si expliquem la teoria de la gravetat amb pomes reals o apliquem les matemàtiques a problemes del camp, les ciències i fins i tot la literatura a l’escenari que ens envolta poden sortir classes d’allò més pràctiques, visuals, distretes i profitoses per als alumnes.

Deixant de banda el tema educatiu, com a traductora i amant de les llengües estic convençuda que la millor manera d’aprendre un idioma és estar envoltat de la cultura que se’n serveix, i de la gent que el parla. El WWOOFing aporta moltes coses: un canvi de mentalitat quan es ve d’una societat que sempre ens exigeix resultats ràpids amb horaris concrets i amb presses i ens dóna a canvi maldecaps i més maldecaps; un escenari on tot allò que obtens és allò que has sembrat i cuidat amb ganes, on els pulmons respiren l’aire que sempre haurien de respirar i on veus que la natura dóna coses que no pots treure d’enlloc més; fa que valorem els petits plaers de la vida amb més intensitat, com ara una dutxa calenta o un te després de moltes hores de feina a la intempèrie a l’hivern; ajuda a millorar els idiomes i a conèixer gent amb idees increïbles sobre projectes que potser, si aquesta societat depredadora (que se’ns vol menjar amb patates cada vegada que hi ha una crisi) ho permet, es podran materialitzar algun dia. Mentrestant, seguirem anant de granja en granja i impregnant-nos de tot allò que una experiència tan maca ens pot oferir.

Ara bé, si l’experiència té tantes coses bones també en pot tenir de dolentes, com a tot arreu. Si esteu pensant de fer WWOOFing informeu-vos bé dels drets que teniu i intenteu contactar amb algú més que hagi anat al país on voleu anar (això es pot fer a través de grups de Facebook, fòrums, persones que us n’hagin parlat...) i assegureu-vos que la granja que heu triat pot ser un bon lloc. A la pàgina web hi ha les descripcions de les granges, les podeu anar llegint i fer una tria de les que s’ajustin als vostres projectes i també inquietuds. A Itàlia, per exemple, el control és bastant pobre i n’hi ha que estan molt bé però d’altres que poden arribar a ser llocs bastant poc agradables. I també, sigueu conscients que esteu viatjant i de vacances però també sou allà per ajudar i treballar, treballar al camp, que és molt bonic però també és dur.

Què passa amb el clima?

Dimecres, 20 de novembre de 2013. Tres quarts de dotze de la nit. Vuit graus centígrads a Barcelona. Després de fer-se pregar molt, ha arribat el fred. Ara bé, si mirem enrere ara fa tot just un mes, el diumenge 20 d’octubre de 2013, a les vuit del vespre, la temperatura era de vint-i-dos graus centígrads a Barcelona. Pels volts d’aquella data, durant la primera quinzena d’octubre, coneixíem la notícia d’un habitant de Kiribati, un estat insular proper a Austràlia, que ha estat el primer del món a demanar l’estatus de refugiat climàtic. El seu país té ben poca superfície habitable i es va enfonsant cada any a mesura que el desgel avança, i ben aviat els kiribatians hauran d’intentar mutar i aconseguir desenvolupar escates i cua de peix si volen sobreviure sense haver de deixar la terra estimada o simplement pel fet que des de les Nacions Unides, que volen arribar a un acord sobre el canvi climàtic el 2015 –gràcies per mirar cap al futur, però vigileu perquè topareu de nassos amb el present-, no se’ls reconeix com a possibles demandants d’asil per la seva condició.

I aquí a Catalunya què passa?A l’octubre i fins fa ben pocs dies hem tingut les temperatures més altes que s’han registrat en aquesta època de l’any en les últimes dècades. Fa anys, les castanyes es menjaven amb guants i jaquetes gruixudes, i feia un fred de nassos quan calia anar-les a buscar o quan contemplàvem amb delit que la castanyera o castanyer que estratègicament les venia en un punt ben transitat era allà.

Com que tinc un nivell de coneixement dels fenòmens meteorològics d’estar per casa –i de mirar el temps a la tele- he decidit fer una breu entrevista a una persona que en sap molt més, d’aquests temes. És l’Alba Llabrés, física i becària a l’àrea de climatologia del servei meteorològic de Catalunya mentre acaba el màster de Meteorologia de la Universitat de Barcelona.

**

·         Alba, l’episodi inusual de temperatures altes que hem viscut durant aquestes últimes setmanes, podria estar lligat al canvi climàtic?

Per parlar de clima s'utilitzen períodes de temps molt llargs (desenes d'anys com a mínim) perquè les variacions en les variables meteorològiques que es donen en poc temps són molt grans i no poden indicar cap tendència. Tenint en compte això, un fenomen concret d'unes setmanes no es pot dir, estrictament, que estigui lligat al canvi climàtic. D'altra banda aquest octubre, segons les dades, no ha estat extraordinari: el de fa dos anys va tenir temperatures similars, els del 2006 i 2004 també. És a dir, aquí a Catalunya ha estat un mes amb temperatures més elevades del que és habitual però ja haviem tingut altres octubres semblants.

Quant al canvi climàtic, és cert que s'està produint a escala global i s'està observant un augment de la temperatura mitjana del planeta (complte! això no vol dir un augment de la temperatura a tot arreu i cada dia, hi pot seguir havent dies molt freds i zones més fredes que altres). Les conseqüències del canvi climàtic són difícils de predir ja que la Terra i l'atmosfera formen un sistema molt complex i molt sensible: els petits canvis poden trencar l'equilibri fràgil en què ens trobem i aleshores el sistema ha d'evolucionar fins a trobar un nou equilibri que pot ser molt semblant a l'anterior o molt diferent.

·         Com heu viscut des l’àrea de climatologia del servei meteorològic de Catalunya, on fas de becària, el fenomen? Li doneu una importància especial o simplement es recullen dades i no hi ha cap estat d’alarma o d’estranyesa?

Al lloc on faig pràctiques no hi ha sensació d'estranyesa, com he dit, no és un fenomen excepcional, és a dir, en aquest cas les temperatures han estat altes per l'època però en altres casos han estat baixes i no és l'únic octubre d'aquest tipus que hem tingut. Encara que des de l'episodi d'octubre ja hem tingut alguns dies més freds, aquest mes de novembre continua tenint dies càlids per l'època i s'han superat rècords de temperatura a diverses zones de Catalunya.

Es fa palès que hi ha molta preocupació pels fenòmens meteorològics extrems, em refereixo dins la població en general, i no és per menys ja que les onades de calor, les inundacions, etc. són fenòmens naturals que poden fins i tot arribar a costar la vida de moltes persones i, a més, hi ha el canvi climàtic que és un problema mediambiantal molt important i a gran escala. Crec que la preocupació per aquest tipus de fenòmens i, en particular pel canvi climàtic, està justificada i és necessari prendre conciència de la situació, però no hi ha motius per crear un estat d'alarma perquè el canvi climàtic és progressiu i és una cosa que difícilment es podria notar en la vida quotidiana. El que és necessari són actuacions a llarg termini que puguin solucionar (o com a mínim frenar) els possibles problemes que arribaran en el futur.

·         Quines previsions hi ha, de cara a aquest hivern i a la primavera següent? L’hivern serà llarg i fred com l’anterior o es preveu més curt i suau? Creus que la tendència a tenir cada vegada temperatures més extremes s’anirà accentuant any rere any?

Les previsions estacionals són molt poc fiables, tot i les altes prestacions de la tecnologia d'avui en dia, de moment només es pot predir el temps amb certa fiabilitat fins a uns pocs dies vista! A dia d'avui les previsions estacionals indiquen que el temps serà més aviat càlid per l'època fins al desembre i després ja serà més normal. En el futur sembla que la tendència a les temperatures extremes s'anirà accentuant, però entre episodis extrems encara tindrem una bona quantitat de dies normals.

Moltes gràcies Alba! Aquestes respostes m'han ajudat a intentar entendre una mica més les peces del trencaclosques del clima, per tal de respondre a la pregunta "què passa amb el clima?" que formulava al títol de l'entrada. Ara bé, vull destacar una frase de la teva resposta que m'ha semblat molt important: El que és necessari són actuacions a llarg termini que puguin solucionar (o com a mínim frenar) els possibles problemes que arribaran en el futur.

Estarem ben atents als moviments polítics pel que fa al clima, que són els que, per les repercussions que poden comportar, tenen més números de provocar canvis a la situació.

Posem fil a l'agulla

Ara fa una bona colla d’anys, uns dotze o tretze, recordo que el llibre de classe de català tenia una foto del diari d’Anna Frank que il·lustrava una frase que volia dir una cosa així com ara que “qui escriu és perquè té alguna cosa a dir, perquè en té la necessitat, perquè sent dins seu un crit que només pot exterioritzar amb l’escriptura”. Potser he maquillat i transformat una mica la frase, però l’essència és exactament la mateixa. I aquest crit interior és el que m’empeny ara a començar aquesta nova aventura, aquest blog que començo a materialitzar durant la nit -ben càlida- del 18 d’octubre de 2013 (tot i que no publicaré fins el novembre, després de parar de treballar i de tornar d’un dels meus viatges a Bèlgica).

Aquí, en aquest raconet del ciberespai (que ara mateix és un lloc clau a la societat occidental i potser fins i tot m’atreviria a dir a la societat en general), tinc intenció de plasmar les meves inquietuds, interessos i reflexions, i convidar els possibles lectors i lectores a gaudir amb nous descobriments o debatre sobre diferents temes, que poden venir de camps molt diversos. Ara mateix només sé que necessito escriure i que aquest mitjà em permetrà deixar de silenciar la veu punyent que se m’amaga ben endins i vol sortir d’alguna manera. A veure què en surt!

Ah! Oblidava presentar-me: sóc la Marina, acabada de llicenciar (si la burocràcia em deixa) en Traducció i Interpretació, voltaire de mena, relataire ocasional (tot i que espero ampliar la freqüència de relats amb la iniciativa del blog!), amant dels idiomes i ara mateix (tot i que amb aturades en allò que anomenen temporada baixa) treballadora al sector del turisme. Encantada, poseu-vos còmodes (que, transformant la frase d’en Sisa, el meu blog és el vostre blog si és que hi ha blogs d’algú...) i gaudiu del "Gotes de món", que vol retre homenatge a la frase d'Isaac Newton que diu que "allò que sabem és una gota d'aigua, i allò que ignorem és l'oceà", i mostrar les petites gotes que podem saber o creure saber, del món.

M'acomiado amb una imatge que m'agrada molt i trobo ben curiosa de la ciutat de Dinant, a Bèlgica, d'on és originari Adolphe Sax, inventor del saxòfon. L'arbre estira les arrels, que lluiten per alliberar-se del ciment, envoltades, però, d'unes reixes musicals que alhora revelen una sensibilitat artística que pot tenir relació amb la fusta, un dels materials que s'utilitzen per donar forma a la música en els instruments.