Una manera diferent de viatjar

WWOOFing, el “World-Wide Opportunities on Organic Farms” és una iniciativa de la qual m’havia parlat un amic que en va fer l’estiu passat. Consisteix a passar una temporada, que pot anar de pocs dies fins a un bon grapat de mesos, en una granja ecològica d’algun país que formi part del programa. La llista de països que hi participen és llarga, i la podeu trobar al web “http://wwoofinternational.org/”.

Després de la meva experiència de dues setmanes a Itàlia fent WWOOFing, puc dir que és una manera molt interessant de viatjar, fer turisme rural i aprendre, no només l’idioma del país d’arribada sinó també la manera de viure al camp i de treballar-hi que hi ha en aquell lloc. Com a noia de ciutat, encara que ciutat petita, trobo que em falta contacte amb la natura en el dia a dia, i que el WWOOFing m’ha retornat a un estat d’ànim que només aconsegueixo quan sóc a la muntanya o en pobles ben petitons. Penso que a les ciutats ens caldria viure més envoltats de natura i no perdre-hi el vincle, i que d’ella podem aprendre moltíssimes coses. De fet, en l’educació caldria també fer moltes més sortides i classes a l’aire lliure. Amb el clima privilegiat que tenim a Catalunya es podrien organitzar classes molt interessants, didàctiques i amenes fora de les aules, com fan en països com Noruega (que, casualment, és un dels països del món on més dies de pluja hi ha a l’any), països on el sistema educatiu és molt potent i el fracàs escolar gairebé nul. Penso que si expliquem la teoria de la gravetat amb pomes reals o apliquem les matemàtiques a problemes del camp, les ciències i fins i tot la literatura a l’escenari que ens envolta poden sortir classes d’allò més pràctiques, visuals, distretes i profitoses per als alumnes.

Deixant de banda el tema educatiu, com a traductora i amant de les llengües estic convençuda que la millor manera d’aprendre un idioma és estar envoltat de la cultura que se’n serveix, i de la gent que el parla. El WWOOFing aporta moltes coses: un canvi de mentalitat quan es ve d’una societat que sempre ens exigeix resultats ràpids amb horaris concrets i amb presses i ens dóna a canvi maldecaps i més maldecaps; un escenari on tot allò que obtens és allò que has sembrat i cuidat amb ganes, on els pulmons respiren l’aire que sempre haurien de respirar i on veus que la natura dóna coses que no pots treure d’enlloc més; fa que valorem els petits plaers de la vida amb més intensitat, com ara una dutxa calenta o un te després de moltes hores de feina a la intempèrie a l’hivern; ajuda a millorar els idiomes i a conèixer gent amb idees increïbles sobre projectes que potser, si aquesta societat depredadora (que se’ns vol menjar amb patates cada vegada que hi ha una crisi) ho permet, es podran materialitzar algun dia. Mentrestant, seguirem anant de granja en granja i impregnant-nos de tot allò que una experiència tan maca ens pot oferir.

Ara bé, si l’experiència té tantes coses bones també en pot tenir de dolentes, com a tot arreu. Si esteu pensant de fer WWOOFing informeu-vos bé dels drets que teniu i intenteu contactar amb algú més que hagi anat al país on voleu anar (això es pot fer a través de grups de Facebook, fòrums, persones que us n’hagin parlat...) i assegureu-vos que la granja que heu triat pot ser un bon lloc. A la pàgina web hi ha les descripcions de les granges, les podeu anar llegint i fer una tria de les que s’ajustin als vostres projectes i també inquietuds. A Itàlia, per exemple, el control és bastant pobre i n’hi ha que estan molt bé però d’altres que poden arribar a ser llocs bastant poc agradables. I també, sigueu conscients que esteu viatjant i de vacances però també sou allà per ajudar i treballar, treballar al camp, que és molt bonic però també és dur.