Posem fil a l'agulla

Ara fa una bona colla d’anys, uns dotze o tretze, recordo que el llibre de classe de català tenia una foto del diari d’Anna Frank que il·lustrava una frase que volia dir una cosa així com ara que “qui escriu és perquè té alguna cosa a dir, perquè en té la necessitat, perquè sent dins seu un crit que només pot exterioritzar amb l’escriptura”. Potser he maquillat i transformat una mica la frase, però l’essència és exactament la mateixa. I aquest crit interior és el que m’empeny ara a començar aquesta nova aventura, aquest blog que començo a materialitzar durant la nit -ben càlida- del 18 d’octubre de 2013 (tot i que no publicaré fins el novembre, després de parar de treballar i de tornar d’un dels meus viatges a Bèlgica).

Aquí, en aquest raconet del ciberespai (que ara mateix és un lloc clau a la societat occidental i potser fins i tot m’atreviria a dir a la societat en general), tinc intenció de plasmar les meves inquietuds, interessos i reflexions, i convidar els possibles lectors i lectores a gaudir amb nous descobriments o debatre sobre diferents temes, que poden venir de camps molt diversos. Ara mateix només sé que necessito escriure i que aquest mitjà em permetrà deixar de silenciar la veu punyent que se m’amaga ben endins i vol sortir d’alguna manera. A veure què en surt!

Ah! Oblidava presentar-me: sóc la Marina, acabada de llicenciar (si la burocràcia em deixa) en Traducció i Interpretació, voltaire de mena, relataire ocasional (tot i que espero ampliar la freqüència de relats amb la iniciativa del blog!), amant dels idiomes i ara mateix (tot i que amb aturades en allò que anomenen temporada baixa) treballadora al sector del turisme. Encantada, poseu-vos còmodes (que, transformant la frase d’en Sisa, el meu blog és el vostre blog si és que hi ha blogs d’algú...) i gaudiu del "Gotes de món", que vol retre homenatge a la frase d'Isaac Newton que diu que "allò que sabem és una gota d'aigua, i allò que ignorem és l'oceà", i mostrar les petites gotes que podem saber o creure saber, del món.

M'acomiado amb una imatge que m'agrada molt i trobo ben curiosa de la ciutat de Dinant, a Bèlgica, d'on és originari Adolphe Sax, inventor del saxòfon. L'arbre estira les arrels, que lluiten per alliberar-se del ciment, envoltades, però, d'unes reixes musicals que alhora revelen una sensibilitat artística que pot tenir relació amb la fusta, un dels materials que s'utilitzen per donar forma a la música en els instruments.