Les meves raons anti-whatsapp

La primera reacció sol ser una cara estranyada i una mirada incrèdula, seguida de la repetició de les meves paraules però amb entonació de pregunta: "no tens whatsapp?" 

Avui en dia és molt estrany no tenir internet al mòbil i no tenir whatsapp. En sóc conscient, i també sóc conscient que hi ha gent que es voldria comunicar més amb mi i no ho fa perquè surt més car. Però també sé que la gent que es comunica amb mi és gent que vol fer-ho, que en té necessitat o ganes de debò i que no dubta a trucar o enviar un sms encara que se surti dels esquemes als quals la societat ens ha acostumat. 

Al tren, m'encanta observar la gent i també mirar el paisatge per la finestra. Sóc de les poques persones que ho fa, perquè la majoria estan tancades dins el món del seu telèfon mòbil i a mi això és una cosa que no em fa gaire gràcia. No vull haver d'endur-me feina al damunt, ni estar 100% connectada tot el dia; vull poder decidir si obro l'ordinador i planto cara als missatges que m'esperen o si ja ho faré en un altre moment, i veure tot allò que la vida em pot oferir en directe i no en una conversa escrita que fa que no miris res més que una pantalla i no t'adonis de què passa al teu voltant. En canvi, amb internet al mòbil penso que estaria tot el dia intentant respondre a missatges que al final perden el sentit i la importància, perquè quan el mitjà de comunicació és gratuït s'utilitza per dir de tot i les converses comencen a ser molt més banals que les que tenim cara a cara, i es comença a divagar. Fa uns anys, la gent quedava en una hora i un lloc. Ara, es diu "ens escrivim un whatsapp" i tot es parla en converses llarguíssimes que sembla que no hagin d'acabar mai i que donen mil voltes al que es podria haver parlat en dos minuts de conversa telefònica. Ho sento, però jo prefereixo seguir observant la gent i el paisatge que no tancar-me en aquest aparell que sembla que valgui més que una conversa amb una altra persona de carn i ossos. Encara que hi hagi gent que no pugui entendre-ho. Respecto profundament la gent que té whatsapp, només espero que la gent respecti també la meva decisió de no tenir-ne i de sentir el plaer de no saber on he deixat el mòbil o si s'ha trencat quan ha caigut a terra i que em sigui igual.

La desmemòria

Som un país que s'ha acostumat a abaixar el cap, a ser sotmès, a callar. El poble català va callar durant anys, dècades, oprimit i vençut.

Per això hi ha tantíssima gent que no té ni idea de què va passar en l'època més convulsa de la història contemporània del nostre país, ni de qui era la seva família ni de què havien viscut o per on havien hagut de passar. Molta gent no s'assabenta que els seus avis van ser en camps de concentració o van lluitar a la guerra civil, ser empresonats i patir tortures fins que aquests avis són morts i enterrats. I quan les notícies arriben, molts cops són breus i no donen lloc a més interpretacions, perquè a casa no se'n parlava mai, d'això. Perquè com bé he dit, som un país que s'ha acostumat a abaixar el cap, a ser sotmès, a callar.

Jo tinc família que va ser a la presó durant la guerra i que van lluitar-hi, com tants altres en tenen. Però no en conec bé la història, perquè aquests familiars ja són morts i van callar durant els anys que van seguir a aquests tràgics fets. Ara vull emprendre una recerca pels arxius, registres i intentar esbrinar tot allò que la meva família, com tants altres, va (haver de) callar. Cada família té la seva història i penso que és una cosa molt important que se'n parli i se sàpiga tot, perquè els problemes que s'han tingut s'han de parlar, i no callar-los, perquè sinó acaben ressorgint amb més força. Aquest és un dels errors principals d'aquest estat espanyol, la manca de voluntat de recordar i d'aprendre dels errors del passat (i de reconèixer que se'n van cometre).

A Berlín, la ciutat és plena de records i homenatges a les víctimes de l'holocaust, de museus que n'expliquen la història i també la història del mur que va dividir la ciutat i el país durant tantes dècades. En canvi a Espanya costa trobar rastres de la Guerra Civil i de les massacres que s'hi van cometre, per part dels dos bàndols. Sembla que han volgut enterrar la memòria i que s'emmirallen amb Alemanya només pel que els interessa.