Avui és un dia especial, es miri com es miri. El cap d'estat del regne d'Espanya canvia i pren el relleu el seu fill, que curiosament ho fa l'any del Tricentenari i es diu Felip. Tota una colla de casualitats en una data ben estudiada, en un moment en què la monarquia passa per hores baixes.
Ara bé, en aquest dia tan singular hi ha hagut un fenomen que podríem considerar sospitós: s'ha donat l'ordre de fer desaparèixer totes les banderes republicanes que hi pogués haver al recorregut dels nous reis. Em recorda una mica la visita que va fer l'abans príncep i ara rei a Rubí, la meva ciutat, on sorprenentment tot el recorregut es va omplir de flors, fanals, voreres i asfalt nous de trinca. Això sí, dos carrers més enllà les voreres seguien estant igual de fetes malbé. Em recorda a aquest fet però amb una diferència bastant notable: aquell dia es van maquillar els carrers per a la comitiva, avui s'ha volgut maquillar el republicanisme d'una gran part de la societat que es pregunta com pot ser que en una suposada democràcia el cap d'Estat segueixi sent hereu de la decisió d'un dictador i de ningú més, que es pregunta com pot ser que es vulgui modificar la constitució ràpidament per qüestions d'aquest tipus i després els polítics parlin de la constitució com un text infranquejable, inamovible, impossible de modificar. Per què n'hi diuen democràcia, si no es pot escollir el cap d'Estat lliurement? Per què n'hi diuen democràcia, si no es pot penjar qualsevol bandera al balcó? Per no parlar de les manifestacions anti-monàrquiques que s'han prohibit. Em sembla que ens espera un Tricentenari d'allò més entretingut sota el regnat de Felip VI.
