Obrim (les botigues als) anhels globalitzadors

Acabo de sentir a la ràdio que la ciutat (referint-se a Barcelona) ha d'oferir al turista allò que el turista hi vol trobar. Això fent referència a l'aprovació avui, per part de CIU i el PP (que tornen a fer aquell joc de la Ramoneta i... bé, ja m'enteneu) de l'ordenança que permetrà que els diumenges obrin les botigues que es troben en zones turístiques de Barcelona.

Personalment crec que una ciutat no ha d'oferir al turisme allò que el turisme vol, sinó que l'ha de captivar per allò que ha sigut i és. Si la ciutat es concentra a oferir només allò que el turista vol, es produeix una transformació de la ciutat per tal d'agradar al turista segons els seus interessos, quan en realitat aquests interessos haurien de quedar satisfets (o no) segons la ciutat on el turista posa els peus. El visitant ja tria on vol anar, no cal que el lloc on vagi el triï a ell afegint-hi elements antinaturals. Qui viatja a una ciutat ho hauria de fer per com és aquest lloc, per trobar-hi coses que no hi ha a casa, per descobrir maneres de fer diferents. A Barcelona el diumenge les botigues han estat sempre tancades i és una cosa més que defineix la ciutat. Canviar-ho seria respondre als anhels globalitzadors d'un públic que vol venir a Barcelona a comprar a l'H&M, menjar al Subway i després fer el cafè a l'Starbucks. Aquest estiu vaig conèixer una noia russa que no podia entendre per què no obríem les botigues el diumenge i dèiem que hi havia crisi. Em deia que obrir el diumenge ajudaria a fer remuntar l'economia, que a Rússia tot obria els diumenges i que tots estaven tan contents. Però això no és Rússia, vaig dir-li, aquí els botiguers descansen el diumenge i la gent que treballa entre setmana té temps de sobres per comprar dissabte. I els turistes, no fotem, també, perquè en la gran majoria de casos, si no es tracta d'escales puntuals, no vénen només per un dia a Barcelona i tenen tot el temps del món per comprar quan no és diumenge. I si no, ja tenen el Maremàgnum obert.

Però CIU i PP volen seguir convertint Barcelona en un aparador emmotllat a gust dels consumidors que hi vénen a passar pocs dies, i sembla que no els acaba d'interessar respectar la voluntat de la gent que hi ha viscut sempre i que en forma l'essència. L'essència no val res, deuen pensar, és millor matar-la abans que ens espanti la globalització d'aquesta ciutat-aparador.